Pterosauria: no sóc un "dinosauri volador"
Segons la nostra cognició, els dinosaures eren els senyors de la terra en l'antiguitat. Donem per fet que els animals semblants en aquell moment estan tots classificats en la categoria de dinosaures. Així, els Pterosauria es van convertir en "dinosaures voladors". De fet, els pterosauris no eren dinosaures!
Els dinosaures es refereixen a certs rèptils terrestres que poden adoptar una marxa recta, excloent els pterosaures. Els pterosaurios són només rèptils voladors, juntament amb els dinosaures, tots dos pertanyen als afluents evolutius de l'Ornithodira. És a dir, els pterosauris i els dinosaures són com "cosins". Són parents propers, i són dues direccions evolutives que van viure a la mateixa època, i el seu avantpassat més recent es diu Ornithischiosaurus.
Desenvolupament de l'ala
La terra estava dominada per dinosaures, i el cel estava dominat per pterosaures. Són una família, com és que un està al cel i l'altre a terra?
A l'oest de la província de Liaoning de la Xina, es va trobar un ou de pterosauria que va ser aixafat però no mostrava signes de trencament. S'havia observat que les membranes alars dels embrions de l'interior s'han desenvolupat bé, la qual cosa significa que la pterosauria pot volar poc després del naixement.
La investigació de molts experts ha demostrat que els primers pterosaurios van evolucionar a partir de corredors terrestres petits, insectívors i de cames llargues, com Scleromochlus, que tenien membranes a les potes posteriors, que s'estenen fins al cos o la cua. Potser a causa de la necessitat de supervivència i depredació, la pell d'ells es va fer més gran i es va desenvolupar gradualment en una forma semblant a les ales. Així que també es podrien fer pujar i convertir-los lentament en rèptils voladors.
Els fòssils mostren que primer aquests nois no només eren petits, sinó també que l'estructura òssia de les ales no era òbvia. Però lentament, van evolucionar cap al cel, i l'ala més gran, Pterosauria voladora de cua curta va substituir gradualment els "nans" i finalment es va convertir en el domini de l'aire.
L'any 2001 es va descobrir un fòssil de pterosauria a Alemanya. Les ales del fòssil es van conservar parcialment. Els científics la van irradiar amb llum ultraviolada i van detectar que les seves ales eren una membrana cutània amb vasos sanguinis, músculs i fibres llargues. Les fibres poden suportar les ales i la membrana de la pell es pot estirar o plegar com un ventall. I el 2018, dos fòssils de pterosauria descoberts a la Xina van demostrar que també tenien plomes primitives, però a diferència de les plomes dels ocells, les seves plomes eren més petites i esponjoses que es poden utilitzar per mantenir la temperatura corporal.
Difícil de volar
Ho saps? Entre els fòssils trobats, l'envergadura dels grans pterosauris pot expandir-se 10 metres. Per tant, alguns experts creuen que, encara que tinguin dues ales, alguns pterosauris grans no poden volar a llarg termini i distàncies tan llargues com els ocells, i fins i tot algunes persones pensen que potser no volen mai! Perquè són massa pesats!
No obstant això, la manera com va volar pterosauria encara no és concloent. Alguns científics també especulen que potser els pterosauris no feien servir el planeig com els ocells, però les seves ales van evolucionar de manera independent, formant una estructura aerodinàmica única. Tot i que les grans pterosauries necessitaven extremitats fortes per desenganxar-se del terra, però els ossos gruixuts els feien massa pesats. Aviat, van trobar una manera! Els ossos de les ales de pterosauria van evolucionar cap a tubs buits amb parets primes, cosa que els va permetre "perdre pes" amb èxit, esdevenint més flexibles i lleugers, i poden volar molt més fàcil.
Altres diuen que el pterosauria no només podia volar, sinó que va baixar com àguiles per depredar els peixos de la superfície dels oceans, llacs i rius. El vol va permetre als pterosauris viatjar llargues distàncies, escapar dels depredadors i desenvolupar nous hàbitats.
Lloc web oficial de Kawah Dinosaur:www.kawahdinosaur.com
Hora de publicació: 18-nov-2019